<!-- <h1 class="entry-title">Arxiu</h1> -->
Carlos Andreu és un artista polifacètic que ha treballat sobretot en els camps de la
música, la literatura i el cinema. Nascut a Sant Feliu de Llobregat l’any 1938, va marxar a París el 1962 després d’una experiència educativa frustrant. La seva afició a la poesia que havia descobert a Barcelona va prendre més força a Paris i es va complementar amb estudis de teatre i amb l’inici com a cantant de carrer, bàsicament per motius de subsistència. Van ser anys de gran activitat artística en els que va escriure nova poesia i una obra de teatre (que més tard va guanyar el premi “Gibert Jeune”).
Amb l’experiència viscuda en la revolta del maig del 68 es va anar introduint en el cercles de cançó de protesta que a partir de 1974 van esdevenir la seva principal activitat. Això el va portar progressivament a practicar la improvisació amb músics de jazz i a cantar els seus poetes de capçalera (en català i castellà) tot inventant una nova manera d’interpretar els textos. Paral·lelament escrivia també guions de cinema i va presentar diversos muntatges teatrals.
El que va començar cantant a les cues dels cinemes de Paris per subsistir, va esdevenir una llarga carrera en el món de la música i el cant. Influït als inicis per la música i els cants populars, va evolucionar cap a la cançó compromesa a partir del cop d’estat de Xile, l’any 1973. Va pujar per primer cop als escenaris en actes de solidaritat amb el poble xilè i va consolidar la seva carrera de cantautor amb l’enregistrament de dos discos dedicats a la situació política espanyola. L’any 1974 va conèixer al pianista de
free jazz François Tusques i va passar a col·laborar en els diversos projectes del músic per finalment entrar a formar part de la Intercommunal Free Dance Music Orchestra com a cantant improvisador. Tot seguit, en una evolució que mai va defugir el risc, va posar música a poetes com César Vallejo, Salvat Papasseit o Fernando Pessoa i va cantar textos de poetes sud-americans, les paraules d’Antoni Gaudi i també textos filosòfics que va complementar amb diversos espectacles d’activisme social i de la llengua.
Cants compromesos
Carlos Andreu va començar a cantar sense cap voluntat d’esdevenir cantant professional. El seu repertori, fet inicialment de boleros i cançó espanyola, es va anar ampliant amb cants i cançons tradicionals judeo-espanyoles i temes de compromis polític de l’Amèrica del sud, especialment de Víctor Jara i Violeta Parra. Tot plegat va acabar coexistint amb les arrels familiars de la jota aragonesa, l’interès profund pel flamenco i la influència del treball del musicòleg extremeny Garcia Matos que li va obrir les portes de tota la música popular ibérica. Aquest bagatge musical, junt amb el seu compromís social sorgit del maig del 68, van ser l’inici d’una manera de viure i de composar i cantar autènticament personal que ha desenvolupat en diferents etapes al llarg de la seva carrera.
Interpreta poetes
L’etapa que podríem considerar de cantant de protesta es clou en paral·lel a la progressiva desmobilització de l’esquerra francesa després de la victòria socialista a primers anys 80. La pèrdua del que havia estat el seu espai d’expressió el porta a treballar a duo amb Angelo da Silva els poemes de Vallejo (Carles Andreu chante César Vallejo). La fragmentació del llenguatge, l’esclat dels efectes de reiteració, falsets, girs teatrals i declamació dels poemes, genera una nova manera d’interpretar que Carlos Andreu amplia a d’altres poetes sud-americans (La piedra cansada) i continua amb el treball sobre textos de Salvat-Papasseit (Arc Voltaïc) Gaudí (Carles Andreu canta les paraules d’Antoni Gaudí) i Fernando Pessoa.
Performances musicals
El caràcter “activista” de Carles Andreu, l’ha portat a iniciar o participar en nombroses aventures musicals, moltes d’elles de creació pròpia a partir de textos de diferents autors, siguin poetes, filòsofs o escriptors. També les revoltes socials al món àrab mediterrani, les accions dels “indignats”, els cants de combat popular, la situació de perill de les llengües petites, els actes de solidaritat amb Gaza o la participació en actes i festivals de poesia li han suposat fonts d’inspiració per a espectacles realitzats tant a París com a Catalunya. Resident actualment a Barcelona i sempre disposat a acudir on els amics el criden, participa habitualment en el Festival Bouesia del Delta del Ebre o en les sessions de l’Horiginal entre d’altres.