Hola

Aquest web és un arxiu de les obres de Carlos Andreu en construcció permanent

Cants compromesos

Carles Andreu va arribar a París l’any 1962. Després de cantar per un temps al carrer es va anar introduint en festivals i actes de solidaritat amb Xile, Turquia, Espanya etc… És en aquest context crític i solidari que comença a fer relacions que li permetran dedicar-se al cant i consolidar en diferents etapes la seva aportació a la música. Hereu de l’esperit del maig del 68, té un paper molt actiu en aquest entorn i col·labora en publicacions militants com els “Cahiers Vandemiaire”, el butlletí del local autogestionat 28 Rue Dunois o la revista “Contra Cultures”, reclamant sempre el valor del cant i la cultura popular compromesa.

  • Bateig de Foc 1974-1975

    La participació en actes solidaris amb Xile, Espanya, Turquia i Portugal… va orientar el seu repertori cap a la cançó popular i “de protesta”, donant continuïtat a la interpretació iniciada als carrers de París. L’any 1974 va participar en la trobada multitudinària en suport dels habitants de la regió del Larzac i va aparèixer en el disc que documenta l’esdeveniment (Larzac 74). A Larzac va conèixer al músic de free jazz François Tusques, fet que havia de tenir una gran importància per al seu futur en la música; tant és així que a l’any següent ja va participar amb el col·lectiu Le Temps des cerises (grup de músics i cantants lligat a Tusques) en els discos Dansons avec les travailleurs immigrés, Atelier populaire de chanson i també a Attention l’armée, del col·lectiu Atarpop 73 & Le temps des cerises. Tot un bateig de foc en la música.


    Primera aparició discogràfica de Carlos Andreu, que va participar en l’acte multitudinari en solidaritat amb els habitants del Larzac. Aquest és el text de presentació del disc: “1974: vam acudir 103.000 persones a la crida dels habitants del Larzac. Avui el govern ens envia un ultimatum: a finals de 1975 els habitant del Larzac seran expulsats. Aquest disc és una de les nostres respostes; n’hem de vendre 103.000 exemplars. Comprar aquest disc és un acte militant; està fet per popularitzar la nostra lluita contra el poder i el seu exèrcit. El que en surti de la venda servirà per continuar aquesta lluita i, demà, servirà per a d’altres combats”.

    Carlos Andreu (Andreou) va cantar de matinada Vida e morte severina, amb música de Chico Buarque i lletra de Joao Cabral de Melo, que va quedar enregistrada i apareix en la primera cara del disc, just després de l’interpretació que Le Collectif Le Temps de Cerises fa d’El paso del Ebro. El contacte de Carlos Andreu amb el col·lectiu i especialment amb el seu lider François Tusques seria cabdal en la trajectòria del cantant.


    Disc enregistrat a Prades le Lez (juliol-agost 1974) i París (novembre 1974) i que porta per subtítol “à bas la circulaire Fontanet” (proposta de llei del ministre Fontanet que lligava el lloguer d’habitatge a un contracte de treball i que va causar una gran indignació popular).

    CARA 1

    • Les faux touristes / les partisans…
    • Versailles
    • Le front uni des travailleurs

    CARA 2

    Amb La Fanfare “bolchévique” de Prades le Lez; el grup “musique” del Collectif pour un front culturel revolutionaire; els percussionistes-treballadors del XVIIIe de París i F. Tusques, C. Andreu, Boussaba, G. Tamestit i D. Levaillant.

    Michel Marre, saxos tenor, baríton i corneta; Claude Marre, tuba; Manu i Pierre Ferrier, trompetes; convidat: Jean Mereu, trompeta; Guy Oulchen, Alain Hako, Alain Bruhl, Joël Grasset, Denis Levaillant i François Tusques (tumbas, bongos i percussió); Tania Munuera, Maria Iracane, Jean-Claude Guillet i François Tusques (cors) Carlos Andreu i Bousaba (cantants) i Gérard Tamestit (violí)


    Grup de cançó militant dirigit per François Tusques en el que Carlos Andreu s’integra a proposta del mateix pianista a qui havia conegut en el festival de Larzac. Aquest text de la contrapartada del disc defineix la línia del grup:

    “L’Atelier Populaire de Chanson és un intent de reviure la cançó popular, en reacció contra la imatge que se’n vol donar avui dia.
    L’Atelier pretén actualitzar la cançó tradicional del moviment obrer i crear noves cançons que reflecteixin la vida popular en l’actualitat, des de la perspectiva dels treballadors en lluita.
    L’Atelier també interpreta compositors d’avui dia que li sembla que van en la mateixa direcció, com ara alguns cants de Gilles Servat, per exemple…”

    El disc conté:

    • la crise
    • la valse de darboy
    • saharoui et abrisme galanica
    • terre d’asile
    • la chanson du chomage
    • suite de gavotte des montagnes
    • le joli mai
    • elle n’est pas morte

    No consten intèrprets a la coberta del disc, tot i que molt provablement hi participin, entre d’altres, Maria Iracane, Tania Munuera, Jean Claude Guillet i Bousaba a més de François Tusques i Carles Andreu.


    CARA1

    1.- Le Borgne et le Manchot
    2.- Chézy

    CARA 2

    3.- Attention…l’armée
    4.- Le paso del Ebro
    5.- Dicen que la patria es…
    6.- Ça n’arrive qu’aux autres

    Carlos Andreou només canta en dues cançons de la cara B:

    • Le paso del Ebro (cançó de l’Espanya republicana, text adaptat)
      Carlos Andreou, cant; Serge Igor, piano; Jacques Mahieux, bateria; Jean Mereau, trompeta piccolo, bugle i Gerard Tamestit, violí.
    • “Dicen que la patria es…” (cançó de resistència espanyola). Carlos Andreou, cant i guitarra.

     


  • Viva la Vida 1975-1982

    En aquests anys Carles Andreu va posar en marxa el grup musical anomenat Viva la Vida! (en contraposició al crit feixista Viva la Muerte! del militar espanyol Millan Astray); amb aquest grup variable de músics va enregistrar els discos i va actuar per tota França i diversos països europeus. L’any 1976 li van proposar d’enregistrar un primer disc al seu nom (Prohibido) en el qual interpreta cants populars de la península ibèrica amb texts readaptats i cançons pròpies sobre la situació política espanyola; entre d’altres temes, “Malditos generales”, “Salvador Puig Antich” o “Abrisme Galanica” (adaptació d’un cant judeo-espanyol que va esdevenir la seva cançó més popular). L’any 1978 va seguir amb un segon disc (Viva la Vida!de temàtica similar amb temes com ara “Saeta mozárabe”, “Romancero del trabajo” o “Letra de cambio” amb una influència creixent de la música de l’Amèrica del sud. L’any 1984, s’edita en format de casette Los ojos de los pájaros / Les yeux des oiseaux, treball en el qual es presenten temes nous i alguns de recuperats de discos anteriors, només amb l’acompanyament a la guitarra d’Angelo da Silva; aquest és un format que ja anuncia el futur treball sobre els poemes de Cesar Vallejo de l’any 1987. La cançó que dóna nom al disc (“Los ojos de los pájaros”) és el tema principal de la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Gabriel Auer l’any 1982 i de la qual Carles Andreu n’és guionista, actor i co-autor amb François Tusques del tema musical principal. Aquests projectes personals del cantant coexisteixen amb la seva plena participació com a cantant de l’Intercommunal Free Dance Music Orchestra, el grup de free jazz multicultural de François Tusques.

    Viva la Vida! en directe a la televisió francesa

    Prohibido és el primer disc propi de Carlos Andreu. La demanda de la discogràfica era fer un disc sobre Xile, però el cantant va proposar de dedicar-lo a la realitat espanyola que, per origen i vinculació, coneixia de molt més a prop.

    Extracte del text de presentació:
    “Perquè canto? En primer lloc es tracta d’una necessitat, com alimentar-se.
    Poc a poc s’ha convertit en una elecció: cantar pel plaer de cantar (un plaer que es comparteix), però també per retrobar les velles històries populars que parlen de la història dels pobles i també per explicar el present…”

    CARA 1

    • Malditos generales
    • Mantenga limpia la península Ibérica
    • El milagro español
    • La situación? la lucha!

     

    CARA B

    • España en mi cabeza
    • Seis meses
    • A Salvador Puig Antich
    • Viva la vida
    • Euzkadi askatasuna España todos a una
    • Morenica
    • Abrisme Galanica
    • Flamenco – tientos


    Carlos Andreu
    , cant i composicions; Alain Hako, percussions; Angelo da Silva, guitarra; Denis Levaillant, piano i balafon; François Finelle; baix; Gérard Tamestit, violí; Guy Oulchen, percussions; Jean Claude Guillet i Tania Munuera, cors; Miguel, guitarra; Olivier Barsolles, trompeta.

     


    2n disc del cantant.

    Extracte del text de contraportada:
    “No hi ha una altra solució, necessitem una revolució! cultural per descomptat! que recondueixi la nostra energia per construir un món racional. Practicar una vida experimental per no sotmetren’s a “sobreviure” segons la tradició, per construir una societat on l’amor, el coneixement i el treball siguin la base dels nostres models de relació”

    CARA 1

    • Saeta mozárabe
    • Poema de Chilam Balam de Chumayel
    • Oigan ustedes allá
    • Romancero del trabajo
      a) Poniendo Vais
      b) Romance de la geografia de la historia
      c) Cantes de trilla
      d) Jotas
    • El mapamundi

     

    CARA B

    • Alborea
    • Coplas de Burla burlando
    • Letra de cambio
    • Romanceado del amor y el desamor
      a) Poniendo vais
      b) Vieja copla: dame la mano
      c) Amor usted sabe señora
    • Morenica y galanica

    Carlos Andreu, veu i guitarra; Angelo da Silva, guitarra; Laurent Berman, quena – flauta travessera; Bousaba, bendir; Alain Hako, congas, derbouka i cròtals; Guy Oulchen, congas, derbouka; Anne Quesemond, acordió; Gerard Tamestit, violí; Alain Deloose, cant del gall; la gossa Pamela, lladrucs; Annie Andreu-Laroche, traducció dels textos; Jean Pierre Béranger, portada; Viva la Vida, arranjaments.


    3r treball de Carlos Andreu, en aquest cas només amb l’acompanyament del guitarrista Angelo Da Silva. Treball de revisió en format de duo d’alguns temes dels discos anteriors i temes nous, com el dedicat a Violeta Parra o el que dóna nom al disc i que és el tema principal de la pel·lícula Les yeux des oiseaux (Grabriel Auer, 1982), aquí en una versió lleugerament diferent a la del film. Carlos Andreu és també guionista i actor a la pel·lícula i co-autor amb François Tusques del tema principal.

    CARA 1

    • Los ojos de los pájaroa
    • Poema del Chilam Balam de Chumayel
    • Homenaje a Violeta Parra
    • Calle de niños jugando
    • El mapamundi

     

    CARA 2

    • Saeta
    • Pasan desde antaño
    • Romancero
      a) Poniendo vais
      b) Roque, consolación currelo
      c) Romance geografía e historia
      d) Cantes de trilla
      e) Romance geografía e historia
      f) Allá por la madrugada
    • Morenica y Galanica

     

    Carlos Andreu, cant; Angelo Da Silva, guitarra.

    Aquest disc, tardà en l’etapa de “cançó protesta”, representa un pont que ja fa preveure l’intens treball amb el guitarrista sobre els poemes de César Vallejo.


  • Intercommunal Free Dance Music Orchestra 1978-1987

    Com a cantant-improvisador de l’orquestra, sempre intervenia en català i castellà i sovint amb lletres improvisades sobre l’actualitat política i social del moment. François Tusques havia fet amb la seva orquestra la transició des del free jazz més conceptual a una música amb voluntat popular; era una música dirigida als col·lectius d’immigrants i trevalladors, en la que hi tenien un paper molt important tant el jazz i la música popular com els ritmes africans i les aportacions multiculturals dels diversos membres de l’orquestra. Carles Andreu va entrar a la Intercommunal l’any 1978 i en va ser membre fins al moment de la dissolució del grup l’any 1987 (també ha participat en algunes reunions posteriors de l’orquestra). En aquells temps, el projecte personal de Viva la Vida! funcionava en paral·lel a la seva participació en la Intercommunal, però va ser en el col·lectiu de François Tusques on va fer una immersió innovadora i arriscada en la música improvisada, envoltat d’alguns dels millors músics del jazz francès. El cantant participa en 4 dels discos oficials de l’Intercommunal (L’Inter Communal-Atelier de Jazz Populaire, 1978; Après la marée noire, 1979; una participació testimonial a Jo Maka, 1982 –només toca percussió en un tema– i Le musichien, 1982); des de l’any 1977 va fer moltes actuacions amb l’orquestra d’entre les quals destaquen en el record del cantant el concert del festival “Les Tombées de la nuit” de Rennes (1983), les estades al 28 Rue Dunois (local autogestionat de París en el que col·laboraven), el concert al Théâtre Dejazet (París, 1984) i el del New Morning (també a París el 1984 i retransmès per Radio France Inter). Carlos Andreu i François Tusques actuaven també en format de duo amb repertori adaptat de l’orquestra i de les cançons en solitari del cantant. D’aquest format, guarden un record especial dels concerts del local La Taniere de París (1980) –que van ser els primers concerts a duo– i també de les diverses gires per bars musicals de la Bretanya.
    Existeixen nombrosos enregistraments “casolans” en directe que documenten aquests anys de treball del cantant amb l’orquestra. Són un testimoni molt valuós de l’extens repertori que, malauradament, no es va editar en els discos “oficials”; temes com “On est en vue de l’ille”, la trilogia “París terre d’accueill”, “Soweto-Palestine” o “Bienvenue au Sheik Imam” són molt representatius de l’excel·lent treball de Carlos Andreu amb l’Intercommunal Free Dance Music Orchestra.


    Aquest és el tercer disc de la Intercommunal i el primer en el que participa Carlos Andreu. Recull 5 temes enregistrats en directe entre els anys 1976 i 1978 i el cantant participa en 3 d’aquest temes. En el text de l’interior de la coberta, François Tusques repassa el recorregut de l’Intercommunal fins aleshores i diu “Un cantant espanyol, Carlos Andreou, s’ha sumat a l’orquestra i ha creat un nou gènere de cant popular improvisat sobre la nostra música a partir de tot allò que és actualitat. Partint de cants tradicionals us parla de les lluites d’avui dia. És d’alguna manera el nostre griot“.

    CARA 1

    1.- Blues pour Miguel Enriques /Chant pour l’Amérique Latine*
    2.- Piano Dazibao
    3.- Vet aquí que tenen por / Abrisme Galanica*

    CARA 2

    1.- L’heure est a la lutte
    2.- Mare, jo cantar no sabia* / Mazir

    * Temes del disc en els que intervé Carlos Andreu.

    “Blues pour Miguel Enriquez” parla, en castellà, del secretari general del MIR i del cantant Víctor Jara, assassinats tots dos pels militars Xilèns. “Vet aquí que tenen por” parla, en català, del grup de teatre Els Joglars que amb la seva obra La torna va patir la censura de les autoritats franquistes (per parlar de l’execució al garrot vil de Salvador Puig Antic i Heinz Chez). A “Mare jo cantar no sabia” es dirigeix en català a la seva mare per dir-li que no sabia que cantar fos tant perillós…

    François Tusques, piano; Carlos Andreou, cant; Jo Maka, saxo alt; Michel Marre i Jean Mereu, trompetes; Adolf Winkler, trombó; Claude Marre, tuba; Philippe, biniou boz; Jean-Louis, bombarda; Tanguy Ledoré, baix elèctric i Sam Ateba, Kilikus i Francine percussions.


    2n disc en l’ordre d’aparició de Carlos Andreu amb l’Intercommunal. És un disc fet en col·laboració amb músics bretons, amb la intenció que l’orquestra treballés la mescla amb la música i els instruments tradicionals de la Bretanya francesa, país amb el que François Tusques se sentia molt lligat. Originalment, Carlos Andreu no havia de participar-hi, però el cantant va improvisar la lletra de “Le cheval” a l’estudi minuts abans de l’enregistrament; és l’únic tema del disc en el que participa i ha esdevingut una de les peces més emblemàtics de l’orquestra i també del cantant, que en fa una gran interpretació. La lletra fa referència a l’accident d’un petrolier que va omplir de petroli les platges bretones, comprometent l’ecologia del país i la subsistència dels habitants de la zona.

    CARA B

    3.- Le cheval

    Jean-Louis Le Vallegant, bombarda; Gaby Kerdonkuff, bombarda; Philippe Lestrat, bombarda i biniou koz; Tanguy Ledoré, baix elèctric; Ramadolf, trombó; Michel Marre, trompeta i saxo alt; Samuel Ateba, congues i bongos; Carlos Andreou, cant; Jo Maka, saxo soprano; Kilikus, darbuka, i François Tusques, piano i composició.

    Le cheval

    A pas de cavall pagés bretó / Se’n va a recollir petroli / Sorra, pardals, peixós i guanó / Amb la seva dona Alisier.

    A pas de cavall pagés bretó/ Té temps de pensar el seu destí / De sobte brota del fons del seu pit / La seva ràbia en forma de crit.

    Qui ens farà creure que es tracta de catàstrofes / Naturals, imprevisibles / Qui ens farà creure que per cada accident / Tenen un pla perfecte.

    Com tots els accidents que en diuen de treball / Que vénen del profit i del menyspreu que tenen dels treballadors.

    Aaaah! A veure, si la culpa és del patró / Perquè no va a la presó / La llei del profit.

    La llei del progrés / És la llei del profit / La seguretat passa sempre després / Jo poso una pregunta / que em diguin diguin ara mateix / ningú no la respon / com recollirem l’àtom?

    La lletra fou escrita i interpretada en català en el disc.


    Disc instrumental editat en homenatge a Jo Maka, saxofonista de l’orquestra que va morir el març de 1981 i que recull algunes de les seves intervencions més recordades amb el grup. Es va afegir al disc un tema enregistrat a 28 Rue Dunois el juny de 1981, especialment dedicat a Jo Maka pels músics de l’orquestra; es tracta de “Rue des precheurs” i és l’unic en el que intervé Carlos Andreou tocant percussió.

     


    Darrer disc oficial de la Intercommunal Free Dance Music Orchestra amb protagonisme especial del cantant (que apareix per primer cop com a Carlos Andreu, no Andreou) i també de Ramadolf (Adolf Winkler), el trombonista africà del grup. Dues úniques peces amb lletres de Carles Andreu (en català la 1a i castellà la 2a) que tracten de l’experiència de Ramadolf i la dificultat d’acceptació dels músics africans a França.

    CARA 1

    1.- Le musichien (Conte afro-catalan).

    Carlos Andreu, cant; Ramadolf, trombó; Yegba Likoba, saxo soprano; Jean-Jacques Avenel, contrabaix; Kilikus, percussió i François Tusques, piano.

    CARA 2

    2.- Les amis d’Afrique

    Carlos Andreu, cant; Bernard Vitet, trompeta; Sylvain Kassap, saxo tenor; Danièle Dumas, saxo soprano; Jean-Louis Le Vallegant, bombarda; Philippe Le Strat, bombarda; Tanguy Le Doré, baix elèctric; Sam Ateba i Kilikus, congues i François Tusques, piano.