Hola

Aquest web és un arxiu de les obres de Carlos Andreu en construcció permanent

Performances Musicals

.
  • L’impromptu du Triton 2007

    En una continuïtat ben aliniada amb la seva trajectòria, Carlos Andreu va fer un espectacle que resumia passos anteriors i prefigurava part del que venia: hi reconeixem el pòsit dels poetes, la intensitat viscuda del flamenc, les referències de compromís social i les arrels en el cant popular… però alhora agafen forma l’accent teatral i els jocs de veus que vindran amb el Thèâtre de la Voix, la deconstrucció dels mots i dels signes de puntuació, les declamacions aspirades, els recitats psalmòdics i els trucs vocals que conformen un discurs narratiu més obert que mai. Al costat de les paraules conegudes de Vallejo, Gaudí, Pessoa, Papasseit i d’himnes revolucionaris i populars, apareixen cants impossibles sobre textos filosòfics d’Hanna Arendt, de Ludwig Vittgenstein, d’Henry Michaux o de Georges Steiner… Aquest recital al Triton insisteix en el treball amb text i inicia una etapa de gran diversitat que arriba fins als nostres dies. Com no podia ser d’altra manera, el va fer acompanyat a l’escenari dels imprescindibles François Tusques, Didier Petit, Denis Colin i Annie Andreu-Laroche.

    TEMES

    1. Ludwig Vittgenstein
    2. Vicente Huidobro
    3. Ludwig Vittgenstein
    4. Henri Michaux
    5. César Vallejo
    6. Fernando Pessoa
    7. Parménide – Wittgenstein
    8. George Steiner
    9. Antoni Gaudí
    10. Hanna Arendt
    11. Florilège de chants populaires
    12. Hanna Arendt
    13. Florilège de chants engagés – Pessoa
    14. Joan Salvat-Papppaseit

    Carlos Andreu, cant; François Tusques, piano; Didier Petit, violoncel; Denis Colin, clarinet baix i Annie Andreu-Laroche, dicció.

     


  • Autobiografia cantada i parlada 2009

    Carles Andreu intensifica els viatges i la seva relació amb Barcelona. En una de les estades participa en les primeres trobades de poetes d’Agramunt on, entre d’altres, contacta amb Miquel Àngel Marín responsable del Festival Bouesia de Deltebre. A partir d’aquí és convidat a participar en el Bouesia 2009, on es presenta amb Autobiografia cantada i parlada acompanyat de François Tusques; serà la primera d’una llarga sèrie de col·laboracions amb el Festival.
    Autobiografia cantada i parlada és un recorregut per la llarga experiència del cantant que inclou cants de protesta, cants sefardis i tradicionals, la jota, el flamenc i les seves experiències amb poetes com Vallejo o Salvat-Papasseit i textos d’Antoni Gaudí. Acompanyat del pianista François Tusques amb qui ha col·laborat des de mitjans anys 70 (Le temps des cerises, Intercommunal Free Dance Music Orchestra, etc…) i amb qui ha actuat en format de duet des d’inicis dels anys 80 amb repertori de la seva trajectòria en comú. El concert de tarda, als jardins de l’Universal de La Cava, va tenir continuïtat a la nit amb el concert a piano sol de François Tusques. Autobiografia cantada i parlada s’havia estrenat el 2008, a La Vieille Grille de París, amb la col·laboració de diversos músics i amics.

    Carles Andreu i François Tusques a La Cava. Foto: Isabel Juanpera.

  • Musiciens avec Gaza 2010

    François Nicolas, pianista, compositor i estudiós de la música contemporània, és a més un personatge molt actiu en l’entorn del compromís social de la música. A finals de la 1a dècada del segle XXI va posar en marxa dos col·lectius de reivindicació-difusió que tenen relació amb Carles Andreu i François Tusques: Musiciens avec Gaza i Égalité’68. Aquest últim projecte treballa la rica vinculació del Maig del 68 amb la música, mentres el primer grup treballa la difusió i la denúncia de la situació al camp de refugiats de Gaza i també projectes al territori, que tenen com objectiu el recolzament i la lluita pel reconeixement d’un estat propi per a Palestina.
    La coneixença entre Carlos Andreu i François Nicolas ha donat un parell de fruits (la participació a la Gala pour Gaza i a De Babel à Gaza à travers la Bible de Cia. Les Rugissants) i d’altres plans estan en camí. El primer d’ells va ser la participació del cantant en la 1a Gala pour Gaza, l’any 2010. Per a la seva participació en el concert va interpretar tot sol una saeta i, ja en companyia de François Tusques, va cantar el poema “Bordas de Hielo” de César Vallejo; d’altra banda i en la mateixa gala, també va participar com a integrant d’una Intercommunal Free Dance Music Orquestra reunida per al concert –amb François Tusques, Myrta Pozzi, Hélène Bas, Pablo Cueco, Carlos Andreu i Jean Morieres– cantant un poema en friulà anomenat “Durruti”, de Pier Paolo Passolini dins del tema Mazir, un clàssic de la Intercommunal de finals anys 70.


  • Indignadura del Dragó-Conga 2011

    A mida que Carles Andreu passa més temps a Barcelona va freqüentant festivals i trobades, locals de poesia i música d’avantguarda. Així recupera contactes i va coneixent les diverses generacions d’artistes que es mouen per locals de Gràcia com l’Heliogàbal i també per l’Horiginal, l’Antic Teatre, etc… Un dels contactes és amb els Els Camps del Cinabri, grup format per Joan Vinuesa, Montserrat Marfany, Lina Giralt, Francesc Dias i Melis, Jaume Martín i Àngel Farrés, amb una intensa activitat d’actuacions i performances improvisant amb poesia, elements psicodèlics i surrealistes. El grup convida Carles Andreu a participar en algunes actuacions i també a improvisar en algunes peces a l’estudi del grup. Fruit d’aquesta relació i de l’interès del cantant per les revoltes dels països àrabs de la riba mediterrània i pel procès seguit pels “indignats” i el moviment del 15-M en surt l’espectacle “La Indignadura del Dragó Conga”. La història, representada a la Nau Ivanov, parla del fil (la xispa) que pot unir totes aquestes protestes en una gran “conga” que aplegaria el gran moviment de canvi en tota la Mediterrània.

    Carles Andreu: relat, cant; Els Camps del Cinabri són Lina Giralt i Montserrat Marfany, veus; Joan Vinuesa, veu, poeta, teclat, trompeta, baix, etc.. Francesc Diaz i Melis, teclat i Toni Alonso, so.
    Amb Miquel-Àngel Marín: clarinet i acordió; Diego Burian: guitarra i trompeta; Elena Puig, llenguatge de signes.


  • No hi ha llengues petites 2012

    A partir del text de Wittgenstein que ja havia interpretat al Triton el 2007, Carles Andreu estructura l’espectacle sobre la idea que no hi ha llengues petites i que cal cuidar-les i protegir-les per la riquesa que representen i la tradició cultural i de vida que hi ha al darrera de cadascuna. Aquesta iniciativa corre en paral·lel al procés d’immersió del cantant en les preocupacions de la societat catalana al instal·lar-se a Barcelona i respon a la pressió i al menyspreu estatal de la llengua catalana.
    Així, el concert de l’Angora va girar al voltant de la interpretació de textos en castellà, català, italià, friulà i portugués; textos en la majoria de casos procedents de projectes anteriors (La piedra cansada, Gaudí, Papasseit, Pessoa, l’Impromptu del Tritón…) amb l’afegit d’un cant flamenc, el recitat d’un text de Gramsci i del tema “El juguete”, a partir del qual el cantant va relatar records personals relacionats amb la postguerra i amb la importància del cinema per desenvolupar la imaginació i la màgia dels infants d’aleshores. François Tusques i Hélène Bass van acompanyar al cantant  en una jornada que reivindicava l’existència de les llengues “petites”.
    Existeixen enregistraments no editats d’audio i video del concert.

    Carles Andreu, cant; François Tusques, piano i Hélène Bass, violoncel.


  • Polisònica Catalànica 2014

    Espectacle a partir del desig de fer ressonar el català dels diferents indrets on es parla la llengua i les diferències de musicalitat sonora que les caracteritzen. 8 participants amb origens en les diferents contrades van recitar o declamar textos personals amb l’accent i la construcció verbal de la seva terra amb la voluntat de fer present la riquesa del conjunt de la llengua. L’espectacle va estar amanit amb petites intervencions musicals.

    Carlos Andreu, franja de ponent; Víctor Bonet Arbolí, dicció i música; Maria Antònia Massanet, mallorquí; Misael Alerm, català central; Miquel Àngel Marín, terres de l’Ebre; Renada Portet, rossellonès; Madò Idò, menorquí; Odila Arqué, alguerès; Víctor Verdú, lleidatà; Andreu Galan, valencià i Joan Vinuesa, barceloní.